Cava i arquitectura: el patrimoni modernista del Penedès

Els orígens del cava tal i com el coneixem van lligats a les últimes dècades del segle XIX, quan Josep Raventós i Fatjó va elaborar una de les primeres ampolles de cava a Sant Sadurní d’Anoia, al Penedès, concretament el 1872, utilitzant varietats locals i seguint el mètode tradicional. Només 10 anys més tard, després de les devastadores conseqüències de la plaga de la fil·loxera que delmaren grans extensions de superfície de la vinya a Europa, moltes vinyes de Catalunya es van replantar amb les varietats Xarel·lo, Macabeu i Parellada. Avancem fins el 1888, i trobem l’Exposició Universal de Barcelona, ​​la primera Exposició Universal d’Espanya que va deixar alguns monuments icònics a la nostra estimada ciutat mediterrània, inclòs el Monument a Colón o l’Arc de Triomf d’estil modernista, confirmant així l’aparició d’aquest nou moviment artístic i cultural. Altres mestres del Modernisme com Domènech i Montaner o Antoni Gaudí també van aportar dissenys i pavellons a l’Exposició. Així naixia a Catalunya l’estil del Modernisme, i també les bombolles del cava.

El modernisme va aprofitar l’impuls artístic català, coincidint amb la prosperitat industrial de Catalunya de finals del segle XIX. En termes arquitectònics, les línies rectes es van substituir per les corbes, la mirada es va girar cap a la naturalesa, incorporant elements ornamentals de flors i fruites, i va adoptar els excessos decoratius, en una forma i personalitat úniques, tal com ho van fer l’Art Nouveau o Art Deco a França, Bèlgica, Anglaterra o Àustria. Més enllà dels propòsits purament estètics, el moviment es va estendre a les noves formes dels edificis, l’entorn i els objectes quotidians, i la seva presència a Catalunya no es va limitar a les ciutats: municipis més petits i zones rurals encara tenen un patrimoni excepcional d’aquella època. La zona del Penedès no va ser-ne una excepció: les diferents subzones i municipis, entre aquests la "capital del cava", Sant Sadurní d'Anoia, compten amb monuments arquitectònics que són un veritable espectacle per la vista. En descobrim alguns dels exemples més impressionants?

La nostra ruta modernista per la regió vinícola del Penedès arranca a Sant Sadurní d'Anoia. A final del segle XIX aquest nucli urbà de producció de cava va ser testimoni no només del gran canvi en el mapa vitivinícola de les vinyes pròximes i de l’augment de l'interès per les varietats blanques, sinó també d’un veritable boom industrial que, de la mateixa manera que en altres parts de Catalunya, va animar a molts empresaris exitosos a encarregar impressionants residències i bodegues modernistes als principals arquitectes de l’època. Un exemple d’això és la Casa Lluís Mestres, dissenyada per Santiago Güell els anys 1909 i 1910, enmig de la recuperació econòmica postfil·loxèrica, i acabada dos anys més tard, el 1912. La façana destaca pels motius naturalistes, les motllures, l’ornamentació floral i l’impressionant treball de forja a les baranes dels balcons i a la porta principal. Abandonant els límits del municipi, trobem un dels exemples més notables de l’arquitectura civil modernista: les impressionants bodegues Codorníu, o Cavas Codorníu. Construïdes entre 1895 y 1915, van ser encarregades pel gran impulsor de Codorníu i una de les figures clau en la història i l’economia del Cava, Manuel Raventós, al que va ser un gran mestre del modernisme català, l’arquitecte Puig i Cadafalch. El conjunt és un complex teixit de construccions industrials, amb els arcs de mig punt de rajola a la bodega principal, suportant unes bòvedes rebaixades que arriben fins a la façana. A sota, hi ha un veritable laberint de bodegues subterrànies, on els caves Codorníu realitzen la segona fermentació i criança a una temperatura sempre constant.

Des de Sant Sadurní d'Anoia viatgem fins al Baix Penedès, a la localitat de L'Arboç, a la província de Tarragona, al cor d’aquesta zona geogràfica, plena de boniques vinyes que donen origen a alguns dels millors vins tranquils i escumosos. El Palau Gener i Batet va ser dissenyat en estil modernista eclèctic i completat el 1877, després d’unes complexes obres arquitectòniques que van durar 12 mesos. Aquest magnífic edifici porta el nom de Josep Gener Batet, natural de l’Arboç, que es va convertir en el tercer home més ric d’Espanya d’aquell moment, havent acumulat la fortuna a Cuba amb la marca de tabac La Escepción i tornant a la seva ciutat natal el 1873. Amb el desig de mostrar els èxits de la seva vida, el gran industrial i comerciant de l’època va encarregar aquest palau residencial que compta amb una àmplia balconada amb balustrades, dues torres mirador i vistes a un impressionant jardí.

En la mateixa zona del Baix Penedès la nostra exploració del Modernisme català ens porta a visitar la imponent masia de Cal Pla a la localitat de Cunit. Aquest edifici de tres plantes ens sorprèn amb una gran balconada i una torre poligonal que s’ha convertit en un perfecte mirador de l’entorn, que antigament mostrava una gran varietat de cultius diferents a la part nord de la localitat. Construït entre 1911 y 1929, fou dissenyat parcialment per l’arquitecte i paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, responsable de l’anivellament del jardí del Camp de Mart al costat de la Torre Eiffel de París o del paisatgisme dels jardins de Montjuïc a Barcelona. Un toc d’influència francesa ben integrada que també reconeixem en alguns cupatges de cava amb presència de Chardonnay o Pinot Noir!

Chardonnay i Pinot Noir són només dues de les nou varietats de raïm autoritzades en l’elaboració del cava. Aquesta diversitat fa que hi hagi una àmplia gamma d’estils, similar a una també impressionant varietat de bodegues de Cava. Explorem-ne algunes dirigint-nos a la zona del Garraf on trobem el Celler Güell, o la Bodega Güell, situat en un petit nucli del Garraf, extensió del municipi de Sitges al qual s’arriba per la pintoresca carretera costera entre Sitges i Barcelona. Aquest conjunt arquitectònic modernista va ser creat a final del segle XIX per l’industrial i empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, primer comte de Güell. Güell va ser mecenes i promotor de les arts i, com tantes famílies de l'època, tenia diverses vinyes a la zona del Garraf. El raïm es destinava a l’elaboració de vins, i la brisa (orujo), als destil·lats, per la qual cosa es va encarregar una bodega a la que posteriorment s’hi va sumar una casa i una capella. Aquestes construccions asimètriques d’inspiració neogòtica s’atribueix, a vegades, a Francesc Berenguer i Mestres, deixeble d’Antoni Gaudí, o fins i tot al mateix Gaudí, però la seva autoria exacta és tot un misteri; igual que algunes de les millors coses de la vida: només cal pensar en els orígens incerts del primer vi escumós de la història.

Güell és un cognom històric a Catalunya que va promoure destacats empresaris, advocats, polítics i arquitectes a la zona. Santiago Güell és el creador de la pròxima obra modernista del nostre recorregut, la Casa Guasch i Estalella a Vilafranca del Penedès, capital de l‘Alt Penedès, la totalitat del qual forma part del territori de la DO Cava. Aquesta casa, amb un rebuscat ornament inspirat en la naturalesa, va ser construïda originalment com una residència el 1905 i actualment té una farmàcia a la planta baixa. Cada element està dissenyat amb el màxim detall, des de les portes amb arcs de mig punt fins a les baranes del balcó de ferro forjat. Pel que fa la seva localització exacte, als amants del vi ens serà fàcil de recordar el nom del carrer: Parellada. Aquesta varietat sovint juga un paper minoritari en els cupatges del Cava, però quan es cultiva en les condicions adequades, que sovint suposen una major altitud de plantació, la seva delicadesa i finor parlen per ella. A més de la Casa Guasch i Estalella, Vilafranca del Penedès ofereix un ric patrimoni modernista format per les més variades tipologies d’edificació: habitatges unifamiliars, locals administratius i, evidentment, bodegues de vins i licors, clars exponents de la importància de l’arquitectura industrial en aquesta zona.

Aquests són només sis monuments del complex mosaic modernista del Penedès, però tots demostren la forta presència d’aquest moviment a Catalunya en tots els àmbits, inclosa la indústria vitivinícola que destaca per la seva vertiginosa efervescència. Ja tens sis raons més per explorar el patrimoni, tan variat, de la terra del cava!